He escollit aquesta imatge perquè nosaltres som una font de coneixement que ens nodrim de les nostres arrels, és a dir, dels nostres pares i familiars per aprendre el llenguatge. A mida que anem creixent, anem descobrint nous camins que ens porten a coneixer noves llengües, com les branques d'un arbre. Hem de mantenir ven regat l'arbre, perquè si no es pot fer malbé alguna part, fins i tot les fulles poden caure i podem perdre alguns coneixement o sen's pot oblidar alguna cosa.
Finalment dir que perquè l'arbre sigui gran i fort hem d'estar constantment mantenint-lo i cuidant-lo, perquè d'aquesta manera ens assegurem de que no perdem coneixement i de que no se'ns obliden les coses.
Més endavant quan ja tingui fruits, els cuidarem i a mida que vagin madurant, els intentarem transmetre els nostres coneixements.D'aquesta manera no es perdrà la nostre cultura i el nostre punt de vista tan diferent a altres arbres d'espècies diferent.
